Nosaltres

Nosaltres som quatre alumnes de primer de batxillerat tecnològic. El nostre grup és la unió de:

En Roger Calafell: Podríem dir d'ell que té la intel·ligència distreta, és molt divertit i no hi és tot. No sap encaixar la teoria del Big Bang i cada vegada que surt el tema, es qüestiona tota mena de preguntes. Al nostre grup també hi ha en Daniel Herrero, que un noi tímid però sap com fer-s'ho per passar una bona estona. Té cops amagats i a vegades hi ha coses d'ell que sorprenen. Li agrada la música però quan toca un instrument l'acaba trencant. El tercer membre és l'Albert Parera, que és un noi treballador i aplicat. Li agrada l'esport en especial el futbol, també li agrada la música i els videojocs no són el seu fort. Per últim, hi ha en Sergi Valls, un noi amb molt de caràcter, a vegades amb massa. És una mica gandul, però quan cal treballa. Li encanta el futbol juntament amb els altres esports i els videojocs.

És un grup una mica estrany, però treballador i amb empenta!

Qui som?

Una qüestió que no podem contestar, sabem moltes coses sobre les altres cultures i a vegades, persones. Però en el fons, no sabem qui som nosatres. Hem donat més importàcia a la resta del món donant per entesa  la nostra identitat. No ens em parat mai a respondre les preguntes de Kant i per això, deixem de banda la nostra identitat.

Què és la Filosofia?

Sincerament, jo i sé que no soc l'únic que encara es pregunta què és la filosofia. Aquesta vinyeta no ho explica com una ciència, un fet o res. Amb aquesta tira còmica de la Mafalda veiem que la filosofia és una manera de pensar, depèn de cadascú i serveix d'unió entre la ètica i la ciència, la societat i ajuda a entendre les nostres vides i el nostre pas pel temps amb el simple fet de pensar en els fets que ens envolten i ens influeixen.

Coneixement

El coneixement depèn de cadascú. Dins d'aquesta branca de la filosofia, podem veure que n'hi ha diversos tipus. Podem veure:

• Dogmatisme: De la qual podem dir que són les persones que pertanyen a sectes i es deixen guiar per el que diuen sense fer cas de la seva racionalitat.
• Perspectivisme: En aquest cas, ho són els tribunals democràtics ja que tenen en compte tots els factors, tots els punts de vista abans de jutjar.
• Criticisme: És el coneixement aplicat per la policia. Que no pot acusar a un culpable sense les proves suficients. Que es basa en el que té i en el que sap.
• Relativisme: És el tipus de coneixement que depèn del lloc o l'entorn en què et trobes. Com per exemple, a una ciutat, tu necessites conèixer els carrers i les normes però al desert, no tenen cap valor.
• Pragmatisme: D'aquest tipus de coneixement podem dir que és el de la ciència. El qual necessiten saber del cert un fet per seguir estudiant o treballant.
• Subjectivisme: El del qual diem que cadascú té un coneixement propi. Tenim com a exemple la imparcialitat d'un àrbitre en un partit de futbol i que les dues aficions rivals, veuen les actuacions del col·legiat de manera diferent depenent del benefici propi. És a dir, el coneixement sobre la decisió de l'àrbitre depèn sobre el pensament de cada seguidor.
• Escepticisme: Hem trobat com a exemple d'aquest tipus de coneixement els que neguen tot el que passa i no es creuen res del que els diuen. Un dictador es pot aprofitar d'una situació en la que la gent no creu en res per imposar la seva pròpia manera de pensar a la força.

Tales de Milet (635 aC - vora 545 aC)

Tales fou un filosof grec. Nascut ala ciutat jònica de Milet. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet (junt amb Anaximandre i Anaxímenes).

 Els jònics posseïen un trànsit de comerç entre Egipte i Babilònia, i això va possibilitar a Tales estudiar a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica.

Sòcrates (470 — 399 a. C)

Fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental.

El mètode Socràtic:

El mètode seguit consta habitualment de tres fases:

La fase de prejudici: l'interlocutor creu que té raó sobre allò que diu.

Maièutica: lliure de prejudici, es convida l'interlocutor a debatre de forma més profunda el tema. Aletheia: quan s'arriba a la veritat (del grec: ἀλήθεια, veritat). És l'última passa, l'interlocutor desemmascara la veritat.

Judici de sòcrates

L'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en els déus grecs i introduir nous déus i corrompre la joventut. També se l'acusa indirectament de ser un sofista i d'ensenyar l'astronomia d'Anaxàgores, que havia estat acusat també d'impietat. Fan l'acusació tres ciutadans atenencs: Anitos, en nom dels artesans i polítics, Mèlet, en nom dels poetes, i Licó, en nom dels oradors.

El tribunal, vota per 360 a favor i 140 en contra condemnar-lo a la mort.

Sigmund Freud (1856-1939)

Sigmund Freud fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'associació lliure i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com la cura de la parla. 

El 1877 abreujà el seu nom de Sigismund Schlomo Freud a Sigmund Freud. Els primers anys de Freud són poc coneguts ja que va destruir els seus escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de nou al 1907. 

A més, els seus escrits posteriors varen ser protegits acuradament als Arxius de Sigmund Freud, als que només tenia accés Ernest Jones i uns pocs membres del cercle proper a la psicoanàlisi.

Friederich Engels (1820-1883)

Filòsof i revolucionari alemany. Amic i col·laborador de Karl Marx, va ser coautor amb ell d'obres fonamentals per al naixement del moviment socialista i comunista, i dirigent polític de la I Internacional i de la Segona Internacional.

Va passar per la Universitat de Berlín (1841-42) es va interessar pels moviments revolucionaris de l'època: es va relacionar amb els hegelians d'esquerra (Hegel) i amb el moviment de la Jove Alemanya. El seu pare el va enviar a Manchester a ocupar-se de la fàbrica de cotó de la seva propietat, i de l'experiència de les penoses relacions laborals vigents sorgir l'obra titulada La situació de la classe obrera a Anglaterra ("Què serà de tants milions d'éssers que no tenen absolutament res? "). Pels mateixos anys va publicar en els Anals Franco-Alemanys, dels quals Karl Marx era coeditor, un text titulat Elements d'una crítica de l'economia política.

La Veritat

L'origen de la veritat:

- Grec (alétheia): vol dir allò que no és ocult; treure l'aparença i quedar−se amb el que és essencial.

- Llatí (veritas): es refereix a l'exactitud i rigor a l'hora de parlar, qualitats que donen el caràcter de "veracitat" a allò que és dit.

- Hebreu (emunah): remet a la confiança. Un amic de veritat és algú en qui confiem, igual que un metge "de veritat" o un advocat.

Aquestes referències etimològiques ens permeten constatar que l'objectiu del coneixement és, des dels inicis, el d'obtenir resultats veritables. Però, cal tenir clar a partir de quins criteris podem dir que una idea és vertadera.

Teoria de la Correspondència

El mapa mental que hi ha a continuació explica de manera resumida la "Teoria de la Correspondència", de la qual, Aristòtil n'és el pare fundador i hi ha diferents camins depenent de les diverses maneres de pensar per assolir la veritat.

Teoria Pragmàtica

Els creadors de la teoria pragmàtica són:
William James conjuntament amb Charles S. Peirce y John Dewey.

William James va escriure: ‘Les idees no són verdaderes ni falses, són o no són útils’.

Segons James les idees són eines mentals creades pel cervell amb la finalitat de resoldre problemes i també deia que les nostres idees no són altra cosa que creences més o menys funcionals i relatives a l'eficàcia de l'acció, de manera que la veritat absoluta no existeix.


La paraula pragmatisme "Pragmatism" prové del grec  pragma que significa "situació concreta".


Per als pragmatistes la veritat i la bondat d'una idea, acció o enunciat s'han de mesurar d'acord amb l'èxit que tinguin en la pràctica. 

Teoria consensual

És una teoria de la veritat contemporània defensada per Pierce, Apel i Habermas destaca la necessitat del diàleg com marc per anar descobrint cooperativament la veritat de les proposicions. El criteri de veritat és el de la intersubjectivitat.

 Hi ha una concepció dinàmica de la veritat en la teoria consensual: 

La veritat no és una propietat adquirida d'una vegada per totes, sinó conseqüència d'un procés. 

La veritat sempre és revisable.El consens és la base de la cultura i la política democràtiques, 

només pot aplicar-se en àmbits socials on es respectin els principis de la llibertat i la  igualtat.

Aquesta teoria es concreta a la pràctica en la presa de decisions per consens.

Cal distingir entre consens i votació. En la votació, no es té en compte si la decisió més votada 

afecta negativament a la minoria. 

En el consens hi ha un esforç màxim perquè les decisions finals siguin acceptades per la totalitat 

dels subjectes, Lògicament, l consens és un procés molt més lent que la simple votació, però més 

efectiu, perquè garanteix l'estabilitat i la cohesió socials.

Teoria de la coherència

Aquesta teoria de la veritat es planteja des de un punt de vista lògic, es fonamenta el principi lògic de la no contradicció. Per tant no pot ser veritat si es contradiuen els anunciats. Un esquema ho explica tot millor:

FiloFoto

La nostra filofoto, és una frase, un escrit a una paret d'un carrer on diu: "The best things in life aren't things" que significa literalment "Les millors coses de la vida no són coses".

Relacionant aquesta imatge amb la filosofia podríem dir que potser les millors coses de la vida, no són reals. No existeixen, són imaginacions de la nostra ment. Possiblement, tot el que considerem que ens importa és irreal, la felicitat, no és res, és fruit del pensament.

Per tant podem dir que aquesta frase és ben certa, que les millors coses de la vida ens les creem nosaltres mateixos per influir a la nostra manera de veure el que ens envolta.

Eduard Punset

En aquest capítol del "Divendres", Eduard Punset parla sobre el coneixement i la manera de pensar de les persones i del seu coneixement. A part, també parla del cervell i la seva manera de funcionar.

Com diu el títol del vídeo, parla de les fonts del coneixement, la Intuïció en especial.